Elekti kolorojn : grizaj Verda kaj ruĝa Blanka kaj nigra
Ĝisdatigita sabaton la 11an de marto 2017 . Ĝis nun estas 2473 tekstoj   Rss  Indekso  Privata spaco  Kontakto
Venonta kongreso | SAT-kulturo | Libroj | Dokumentoj | SAT-organo | Frakcioj | Fakoj | Informoj | Ligoj | Arĥivoj | Membriĝi
Kataluna ‑ Català

A la mateixa secció

puce Els altres Jocs Olímpics a Barcelona
puce Es tracta de democràcia! … fins i tot lingüística!
puce Eugeni Lanti - l’anacionalista
puce La utilització de l’esperanto durant la guerra civil espanyola
puce L’internacionalisme pràctic de l’esperanto durant la Primera Guerra mundial
LLENGUA I TRADUCCIONS DE L'ARTICLE

Eugeni Lanti - l’anacionalista

Toño del Barrio

El nom d’Eugène (o Eugeni) Lanti és conegut per algunes persones en ambients literaris tot just per una circumstància casual, l’aparició del seu nom a la novel·la “Rayuela”, de Julio Cortázar (si no te n’havies adonat, no et preocupis, després et diem on).

I, tanmateix, la seva figura és molt interessant. Lanti va ser el cofundador i líder de l’Associació Anacional Mundial, o, en el seu idioma original, l’esperanto, Sennacieca Asocio Tutmonda (SAT), l’associació de treballadors esperantistes, i el teòric d’una doctrina nova, l’anacionalisme, que pretenia l’eliminació del concepte de nació com a idea rectora de l’organització social.

El nom real de Lanti era Eugène Adam, i va néixer en una petita localitat normanda el 1879. Fill de camperols pobres, es va traslladar a París, on va treballar com a obrer manual.

En la seva joventut va ser molt influït per idees anarquistes, en l’entorn de les quals va ser relativament actiu, i va mantenir contactes amb alguns teòrics de l’anarquisme i el radicalisme francès, com Faure, Ner o Barbusse.

Durant la primera guerra mundial, va ser mobilitzat i va servir com conductor d’ambulàncies, i allò que va veure l’afermà en el seu rebuig al nacionalisme i a la guerra. Fou en aquells anys quan va tenir els seus primers contactes amb l’esperanto i va aprendre la llengua. També va començar el seu contacte amb el comunisme, sota la influència, habitual en aquells anys, de la Revolució Russa.

En tornar de la guerra, va prendre contacte amb el moviment obrer esperantista, que havia fet els seus primers passos en els anys immediatament anteriors a la guerra, però que aleshores es trobava desorganitzat. El 1919 va ser nomenat redactor del butlletí de l’associació francesa, Le Travailleur Esperantiste, on va mostrar per primera vegada el seu talent literari i la seva capacitat de treball.

Llegir més...

 

Sennacieca Asocio Tutmonda (SAT)

67 av. Gambetta
FR - 75020 Paris

Retadreso : kontakto@satesperanto.org
Pri financaĵoj : financoj@satesperanto.org
Retejo : http://satesperanto.org/
Tel : (+33) 09 53 50 99 58

Poŝtkonto n-ro 1234-22 K, La Banque Postale, Paris
IBAN : FR41 2004 1000 0101 2342 2K02 064
BIC : PSSTFRPPPAR
Konto de SAT ĉe UEA : satx-s
Konto de SAT ĉe PayPal : financoj@satesperanto.org

Por renkontiĝi kun SAT-anoj en Parizo, informiĝu ĉe la sidejo de SAT-Amikaro

Se vi havas demandojn pri SAT, skribu al la SAT-oficejo en Parizo
aŭ al via peranto

Pri teknikaj problemoj sur la paĝo, skribu al paĝo-aranĝulo.

Privata ejo
Danke al spip

PNG - 436 bitokoj
fabrikita en esperantio